A les acaballes de l’estiu -que ens deixarà de ben segur en el record dies caniculars com pocs anys hem vist-, i passada ja la Diada Nacional, i tot coincidint amb l’inici del curs escolar, encarem els mesos finals d’aquest 2018. Aquest nou període temporal que encetem coincideix també amb l’inici del darrer curs de l’actual mandat municipal, des d’una perspectiva política. A finals de maig del 2019 hi haurà comicis als governs locals, eleccions que almenys coincidiran temporalment també amb les europees. Sembla que fou ahir aquell maig del 2015, perquè realment les setmanes i els mesos passen a velocitat de vertigen, però certament han passat ja gairebé quatre anys. Fet i fet aquests són els períodes polítics més estables quant a calendari de tots els altres possibles comicis que s’hagin o es puguin celebrar.
És per això que aquestes properes setmanes i mesos començarem a sentir parlar de nous projectes estratègics que s’hauran d’abordar en el futur immediat, i també -per què no dir-ho, tot i que cada vegada menys- incrementaran les màquines al carrer feinejant en infraestructures municipals bàsiques per tal que estiguin a punt per al primer trimestre d’aquest 2019 i bona part de la ciutadania se’n senti satisfeta, igual com els dirigents locals que exhibiran el programa electoral executat com a millor prova del compliment del compromís que varen convenir amb els electors. El rellotge corre, per tant, ara més que mai.
Però al marge d’aquestes consideracions menors i anecdòtiques, en alguns casos el que sí que és cert és que aquests seran uns comicis molt importants en la nostra vida nacional i en el l’esdevenirdor de les nostres comunitats locals. Sempre, de fet, les municipals són unes eleccions diferents, que la proximitat singularitza com cap altres. Però també és cert que són aquelles en les quals les passions locals sorgeixen amb més intensitat. Aquest cop, però, les lectures que de les sumes globals es facin dels resultats tindran també un pols nacional que caldrà llegir atentament, i que marcarà l’agenda nacional dels propers mesos. Vida nacional i vida local, aquesta vegada, aniran més juntes que mai, perquè el context ens va empenyent cap aquí.
Però dit això, és un bon temps també per a la maduresa democràtica local. És un bon temps per escoltar les propostes dels candidats, confrontar programes, veure si han pogut retre comptes d’allò que s’havien compromès a fer, analitzar quin model de poble o ciutat ens proposen i com i amb qui ho duran a terme.
“És fonamental que els nostres governants es preparin també per als reptes més importants del segle XXI. Per això, la governança interna és clau en aquests propers anys.”
Però és important analitzar també en clau local la força interna de les eines governamentals d’aquestes municipals. Cal abordar també el funcionament intern d’aquests ajuntaments democràtics. És fonamental que els nostres governants es preparin també per als reptes més importants del segle XXI. Per això, la governança interna és clau en aquests propers anys. Només des d’una burocràcia sana i activa serà possible que molts projectes vegin la llum i arribin a bon port. Govern i Administració, si no van a una, ben combinats, no fan fàcil la governabilitat d’una institució. Per això, un dels primers reptes immediats que tindran els nous ajuntaments serà anar posant al dia -continuar fent-ho aquells que ja s’hi han posat en aquests anys passats- els reptes de funcionament intern del nostre sistema institucional local. I aquí els deures són rellevants, també. Molt propis d’un canvi de cicle. Així, si aquells primers ajuntaments democràtics de l’any 1979 iniciaven amb il·lusió un nou temps i unes noves formes de fer i gestionar la cosa pública, aquests ajuntaments del 2019 hauran de continuar amb el salt endavant propi dels nostres dies, tot continuant i millorant allò que al seu dia hem anat fent entre tots. La modernització interna, la simplificació de processos, la intel·ligència corporativa, la tecnologia procedimental, la transparència, l’avaluació de les polítiques públiques i el rendiment de comptes constant, entre d’altres, són els nous ítems que la governança actual exigeix. I aquesta exigència hem de fer que vagi transversalment del mer compliment normatiu sectorial en aquestes matèries a una nova manera de fer, retre comptes per vocació i no només per obligació. I això anirà de fons, coincidint amb un altre repte intern municipal, i local, gens menor. L’envelliment laboral accelerat de les nostres plantilles, aquelles que des del 1979 varen anar forjant aquells primers ajuntaments democràtics i que ara arriben a la seva edat de jubilació, s’han d’anar cobrint des d’un doble repte que es retroalimenta: d’una banda, aprofitant i posant en valor tota l’experiència i intel·ligència acumulada al llarg dels anys per aquest personal; i, de l’altra, aprenent del nou talent amb llurs noves aptituds i habilitats. D’aquesta combinació, d’aquest mentoring, en dependrà també la salut dels nostres ajuntaments a mitjà i llarg termini.
Venen eleccions municipals aquests propers mesos, certament, temps de pensar en polítiques noves a executar, amb plans i projectes grans i transformadors, però no es pot obviar que aquestes només veuran la llum en temps i forma si alhora es fan acompanyar d’una administració local moderna i pròpia de les exigències d’una democràcia local avançada. Saber com funciona l’organització, i invertir en l’organització, hauria de ser també un punt no menor per valorar els candidats als quals donarem el nostre vot. I és que en aquest terreny no és bo que el Govern vagi deslligat del funcionament de l’Administració, com tampoc ho és el desconeixement absolut d’aquesta i la conseqüència posterior que qui es deslliga és l’Administració del Govern.
