Com molts ja saben, Joseph Goebbels va ser el ministre d’ Il·lustració Pública i Propaganda dels nazis, més ben dit, un furibund seguidor d’Adolf Hitler. Estava tan fanatitzat en el seu cabdill que quan aquest es va suïcidar al búnquer junt en la seva dona Eva Braum, ell també ho va fer però més a lo bestia, va enverinar a la muller i als sis fills.
A aquest nazi se li atribueix la frase “una mentida repetida mil cops es converteix en veritat”. Això és el que estan fent Pablo Casado (un altre Saulo convertit en Pablo) i Alberto Rivera (aquell que va començar a fer política nuet i ensenyant-nos el cul) i ara ja no és tant nudista i es converteix en la derechona espanyola. Això sí, totes les actuacions d’aquests dos tipus tenen com a pregoners els mitjans de comunicació espanyols que, volent fer veure que són neutrals, repeteixen fins la sacietat les bajanades d’aquests corsaris de la política. Pirates que es pensen que tenen la patent de cors per dir i fer el que vulguin contra els que volem una República catalana.
L’un vol aplicar el 155; l’altre, fer fora els Mossos. L’Alberto ha pres un poc d’avantatge al Saulo, anant a treure llaços grocs a Alella i convocant una manifestació davant el Parlament català en defensa d’una dona que diu que va ser maltractada per treure llaços grocs. Una dona russa, immigrant, a qui ell i el seu partit no volen. Però ara sí. És una immigrant que pot servir per als seus interessos, anar en contra dels independentistes.
Jo vaig un cop al mes a Tabàrnia, sobretot a Barcelona, i no veig ni adoctrinament català, ni discussions, ni res de res. Veig molt de turisme (malgrat tot el que diuen) i que les vivendes han pujat 7 punts més que a Madrid i 23 més que a la resta de la península. Insisteixo en allò que dic en un altre escrit, el gueto de Tabàrnia costarà molt de conquerir.
En resum, una possible discussió i agressió és el més important per als mitjans de comunicació. Només cal anar a qualsevol jutjat penal de Catalunya per veure que això és el pa nostre de cada dia. Les violències de gènere, també. És clar que només interessa quan hi ha víctimes mortals, però mai ho fan tan llarg com allò de la senyora agredida davant del Parlament.
És clar que el més fanàtic de tots, i anticatalà, és Eduardo Inda, aquest la solta i campi qui pugui. Un dissabte a la Sexta va dir que treure a Franco, sí; però també, treure els noms dels carrers de Lluís Companys perquè va ser un assassí que va signar 23.000 penes de mort. Ell ho solta i que corri la bola. Aquest poca-solta ignorant no sap que entre Companys i Tarradelles (Governació) varen salvar un gran nombre de clergues i el patrimoni de moltes famílies catalanes amagant les obres d’art al castell de Figueres; però això és un altra història, i la mel no s’ha fet per als pocs.
Alguns d’aquests butlletins digitals estan ja molt a la vora de les desacreditades xarxes socials, Facebook i Twitter, i es basen en l’aforisme “difama, que alguna cosa queda”.
