Parlar sense saber

Correm per tot arreu parlant dels temes més arriscats amb aquella cara d’“el que jo te digue”. Mos atrevim amb tot: educació, política, medicina i altres branques del saber. Som agosarats de mena, capaços de contradir les més absolutes obvietats, però contra el nostre si-no-ho-sé-m’ho-invento no hi ha res a fer perquè aquí no guanya qui més arguments té, sinó qui més fort crida. Alguns afirmen que l’homeopatia no serveix per a res i no s’han posat mai una perleta a la boca, d’altres critiquen la feina dels docents i des de sus años mozos no han tornat a l’aula, però de les espècies més recents la que més gràcia me fa és la del cuñao que critica els independentistes catalans i no ha posat mai un peu a Catalunya. Atenció a les perles que es llegeixen per la xarxa:
l’historiador: “Cataluña como tal no ha existido nunca, era parte de la Corona de Aragón”, l’agent immobiliari: “Yo cuando me independicé me fui de casa de mis padres y me compré la mía”, el pacificador: “Para qué la independencia? Se trata de abrir fronteras al mundo y no de cerrarlas”. La veritat és polièdrica, siguem francs, ni tots els arguments unionistes són fal·làcies ni tots els independentistes legítims, però fem-nos un favor, la propera vegada abans d’obrir la boca, mirem de conèixer la realitat de primera mà, i si no ens és possible, informem-nos-en, consultem diverses fonts, contrastem-les i quan creguem que ja ho sabem tot preguntem-nos: realment en sé tant per a fotre cullerada? Ja ho diuen que la prudència és la mare de la ciència.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies