La mar, font de nous fàrmacs

La mar, font de nous fàrmacs
La mar, font de nous fàrmacs

Des de l'origen dels temps al nostre planeta, la mar aportà les condicions necessàries per al desenvolupament de les primeres formes de vida fotòtrofes capaces d'utilitzar la llum per a viure, les quals van permetre transformar l'atmosfera primigènia rica en diòxid de carboni (CO2). D'entre aquestes transformacions, és clau el rol cabdal de la fotosíntesi, on l'energia del sol s'utilitza per reduir el CO2 a carbohidrats i alliberar oxigen (O2) a l'atmosfera. Durant milers d'anys d'evolució, aquest canvi ha permès l'aparició de noves espècies amb capacitat d'utilitzar l'oxigen per respirar que gradualment s'han desplaçat dels medis aquàtics cap a medis terrestre i aeri. 

Tot i això, la riquesa de la biodiversitat marina resta incommensurable. I és precisament entre les espècies d'invertebrats marins que la natura ha perfeccionat una multitud de rutes metabòliques per permetre'ls desenvolupar les seves funcions vitals, créixer o regenerar el seu cos. Evidentment, la finalitat última de permetre'n la supervivència impacta directament sobre les relacions tròfiques que s'estableixen entre espècies. Per exemple, entre les diferents famílies d'esponges n'hi ha que poden arribar a créixer a gran velocitat per sobreviure als atacs dels diferents depredadors i d'altres que han desenvolupat mecanismes de defensa més sofisticats mitjançant la síntesi de verins o repulsius contra depredadors. Entre aquests, la identificació de nous alcaloides marins amb elevat potencial terapèutic és possible gràcies a la utilització de tècniques de prospecció submarina punteres (profunditat elevada, biòtops remots), combinades amb cribratge molecular d'alt rendiment. 

De manera similar al concepte d'una clau que obre un pany, aquestes molècules d'origen marí poden accionar dianes terapèutiques [lloc de l’organisme on un fàrmac exerceix la seua acció] i són un excel·lent punt de partida per al disseny de nous fàrmacs. Per tant, aquests principis actius d'origen marí aporten gran esperança terapèutica per guarir malalties. Set nous medicaments d'origen marí han rebut recentment l'autorització de sortir al mercat contra el càncer de teixits tous, leucèmia i limfoma, entre altres; i una trentena estan en fases clíniques. 

De totes formes, les quantitats aïllades de fonts naturals són normalment molt petites i per construir aquestes estructures privilegiades a gran escala es requereix el desenvolupament de metodologies de síntesi química o semisíntesi. L'art d'aquesta química rau en el  desafiament de reconstruir cadascuna de les porcions del puzzle molecular que la natura imposa partint, en gran part, de derivats del petroli. Sí, el petroli, tant controvertit en altres debats, continua encara aportant els maons moleculars de base per construir estructures complexes.

En va ser un exemple la síntesi de l’ecteinascidina 743 realitzada el 1996 per E. J. Corey i David Y. Gin i que actualment es comercialitza sota el nom de Yondelis™. Gràcies a aquest èxit científic, el tractament del sarcoma de teixits tous i el càncer d'ovari en estadis avançats són avui possibles.

Mercedes Álvarez és catedràtica en Química Orgànica i Medicinal de la Facultat de Farmàcia de la
Universitat de Barcelona

Daniel Pla és investigador del CNRS i la Universitat de Tolosa III-Paul Sabatier