L’ètica de la política o la política ètica

Drs. en Ciències de l'Educació

Si busqueu a la Viquipedia el significat del terme política no hi trobem una sola definició i, en funció de l’època i dels autors, hi ha diferents variacions sobre l’enfoc que se li dona. Des de la meva perspectiva i en funció del sentit que crec que ha de tenir jo em quedo amb aquesta: “La política, en sentit ètic, és una disposició a obrar en una societat utilitzant el poder públic organitzat per aconseguir objectius profitosos per al grup”.

D’aquesta definició jo destacaria el que crec que són els conceptes clau que han de definir a una persona que es dediqui a la política i aquestes són: ètica, objectius profitosos per al grup. Això vol dir que totes aquelles persones que es dediquen a la política han/haurien de tenir un sentit ètic, obrar sempre de manera correcta, i tenir vocació de servei per a poder fer un bé a la societat. Si aquestes dues premisses definissin sempre als polítics no ens veuríem obligats, com passa cada vegada amb més freqüència, a suportar els “espectacles” que ens ofereixen en els diferents parlaments.

De la mateixa manera, tots aquells ciutadans que han assumit una responsabilitat pública passen a ser subjectes visibles, sovint referents, i s’esperaria d’ells que siguin exemplificadors: honestos, educats, cultes, respectuosos, … i tots aquests qualificatius no impliquen, de cap manera, que ens imaginem només persones de classe alta com les úniques que poden optar a ocupar aquests llocs. Tenir totes aquestes característiques té a veure més amb el perfil de la persona que no amb el lloc social i econòmic de procedència ni, inclús, amb el nivell de formació que ha aconseguit assolir.

El problema fonamental, des del meu punt de vista, és que la política actual ha deixat de tenir una orientació social i/o comunitària per a centrar la seva atenció en els objectius i interessos partidistes i de vegades, fins i tot, individuals. Uns interessos que no sempre tenen en consideració les necessitats de la societat i el respecte que els ciutadans que en formen part es mereixen.
Es possible que el fet que la tecnologia actual hagi permès poder seguir en directe les sessions dels diferents estaments polítics: congrés dels Diputats, Parlament de Catalunya, ajuntaments … evidencia un problema (que potser abans ja existia però no en teníem consciència perquè no teníem possibilitat de veure-ho) de poc nivell personal i encara menys nivell polític. Els insults, les desqualificacions, les mentides, la falta de respecte, i la manca de sentit de l’ètica ens porten a una realitat que ens fan perdre, progressivament, la confiança en aquests dirigents.

Des de fa un temps assisteixo, amb certa perplexitat i tristesa, a la manca de discurs polític. Aquest s’ha canviat per una confrontació permanent que sembla amagar la manca de lideratge i d’un projecte social que, en definitiva, és el que es necessita.
El polítics, haurien de ser uns servidors públics escollits per la ciutadania per a representar-los, amb qui confiar i que serveixin de referents positius i de model per a les futures generacions. Des del punt de vista educatiu, que és la meva professió i responsabilitat, això és del tot necessari. La falta de respecte, la desqualificació permanent i els discursos centrats a deconstruir més que a construir ajuden ben poc a millorar i a mantenir l’estat del benestar.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article