Qui estima la terra, la defensa

Sociòleg i mestre

Hi ha moltes maneres de defensar el petit univers on vivim i viuen els nostres, i cap d'elles és incompatible l’una amb l'altra. El resultat sempre és el mateix: implicar-nos d'una manera o d'una altra en el nostre devenir. Tallar una via de comunicació és tan legítim com escollir una papereta d'unes votacions, o com concentrar-se davant d'un organisme oficial, o posar llaços grocs a les tanques. I encara es fa més legítim quan la societat està dominada per la força de la violència "legítima" que criminalitza i reprimeix a cops tot allò que és susceptible d'alterar l’status quo. 

En un sistema que adultera el sistema democràtic de protesta i d'implicació social com són els processos electorals, anul·lant la voluntat dels electors, perseguint la ciutadania insatisfeta i manipulant la realitat, el camí del canvi social només discorre per accions contundents que, per una banda, facin trontollar la quotidianitat i, per altra banda, visibilitzen el descontentament cohibit per l'ús discrecional del poder de repressió. 

Quan el poble perd el control de la justícia, de la informació i de la planificació del seu dia a dia, les accions de protesta requereixen generar els impactes suficientment potents perquè es qüestioni el sistema de valors imperant i, per naturalesa, immobilista.

El nostre país està patint una repressió sistemàtica de magnitud formidable. L'Estat espanyol està utilitzant totes les estratègies al seu abast, que no són poques, per sotmetre Catalunya a una espanyolitat invasiva, alienant, explotadora i intolerant. En definitiva, una descarada reconquesta que engloba tots els ingredients d'una colonització de manual en ple segle XXI. En un context com aquest, la defensa del territori només pot ser eficaç per la seva contundència. 
En efecte, quan el poble perd el control de la justícia, de la informació i de la planificació del seu dia a dia, les accions de protesta requereixen generar els impactes suficientment potents perquè es qüestioni el sistema de valors imperant i, per naturalesa, immobilista. Les armilles grogues a França i els CDRs a casa nostra són els exemples més propers de moviments de protesta generats per aquesta dictadura social en què s'han convertit els governs. Però també la corporació de taxistes, els sindicats de la policia, dels controladors aeris, el sector sanitari, i altres utilitzen estratègies contundents per fer visibles les seves protestes. 

Perquè quan realment estimes la terra en la qual vius, la defenses amb la força de què disposes, siguin quines siguin les conseqüències, siguin quines siguin les represàlies. Això és així perquè el sistema ha assolit un nivell de dominació tan asfixiant que és capaç, en el nostre cas, d'adulterar els resultats d'unes eleccions, d'empresonar demòcrates de mena, de perseguir càrrecs electes i de manipular la realitat. Perquè, històricament, els canvis socials palpables s'han generat des de la protesta del poble, des de la defensa contundent i desestabilitzadora de la llibertat per decidir, la nostra República també significarà protestes contundents, alteracions dràstiques de les rutines establertes, i incomoditats per a tothom. No hi ha cap altre camí transitable que aquest. O el seguim, o seguirem com sempre.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article