Núvols grisos damunt dels camps de cítrics

Llicenciat en economia per la UNED

Primera setmana de gener, primera setmana de l'any i les notícies sobre el camp ebrenc continuen essent demolidores. Ara toca la mandarina i la taronja, preus per enterra, preus sota cost de producció, preus de riures o millor dit de vergonya. La culpa aquest cop la maleïda globalització. Un acord aprovat per funcionaris i polítics de sous elevats, col·locats pels partits. Funcionaris i polítics que en la seua vida no han vist un taronger, una olivera o un mandariner. Adoctrinats sota les lectures neoliberals d'Escola Econòmica de Xicago i les bondats de la liberalització del comerç mundial, signen acords sense avaluar les conseqüències que comporten sobre la majoria dels seus súbdits.

Ara resulta que l'any 2016 va entrar en vigor l'acord entre la Unió Europea i Sud-àfrica per la liberalització d'importació de cítrics d'aquell país austral cap als Estats de la Unió Europea, amb una forta reducció dels aranzels fins a arribar a la seva eliminació completament el 2026. L'acord també preveu que aquesta importació seria de març a novembre, fet que solaparia l'inici de la campanya agrícola llevantina i per derivació l’ebrenca, i alhora provocaria un excés d'oferta, una caiguda de preus i uns mercats sobresaturats. En poques paraules: la més absoluta ruïna dels productors de cítrics autòctons.

“L'acord també preveu que aquesta importació seria de març a novembre, fet que solaparia l'inici de la campanya agrícola llevantina i per derivació l’ebrenca”

El fet és que el panorama per al cítric ebrenc és poc esperançador, el seu futur és negre, i solucions a curt termini quasi impossibles. Si resulta que al tercer any que està en vigor aquest acord ja han enfonsat el mercat nacional del cítric i tenint en compte que cada any els aranzels  seran més reduïts, que algun tècnic il·luminat expliqui com salvaran la mandarina i la taronja llevantina i ebrenca? Quines mesures podran aplicar contra un acord que preveu que el 2026 ja no hi hauran aranzels? I sobretot, algú hauria de preguntar-se qui va negociar aquests tractats de comerç i demanar responsabilitats? Però, això segur que no passarà. El cítric català i valencià mai han estat un sector protegit. També era cert que no feia falta. La falta de compromís, la comoditat i la no interpretació del canvi global passa factura. Una factura molt cara.

El món ha canviat molt de presa, massa de presa potser. Tancats en localismes del segle XIX anem perdent pistonada, com diria el refrany “a cada bugada perdem un llençol”. Mentrestant, els gestors polítics, els tècnics i les associacions agràries comencen a cercar solucions a un tractat de lliure comerç que des del 2016 està en vigor, buscant i rellegint la lletra petita, intentant trobar un forat que no sigui solament les pregàries a la mare de déu del Remei. 

I encara que no voldria ser pessimista, tot indica que el sector dels  cítrics té un futur molt negre, fosc tirant a obscur. Potser, entre tots ens hauríem de preguntar qui té la culpa de tot això? Potser, entre tots hauríem de demanar als partits polítics més responsabilitat a l'hora de triar els seus candidats. Potser, entre tots hauríem de saber que hi ha eleccions a la Unió Europea i que ningú va a votar pensant que no serveix per a res. Potser, entre tots, hauríem d’adonar-nos que vivim en una aldea global i no en una república bananera.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article