Desconnectats

Economista

Hem repetit tantes vegades que les prioritats de la política d’infraestructures a Espanya des de fa tres segles ha prioritzat la connexió de Madrid amb tot arreu, postergant la desconnexió de la resta entre ells…. De fet, el corredor mediterrani clàssic, el d’Anníbal Barca i l’emperador August, el que discorre a través de l’N-340, n’és exemple paradigmàtic. Ara, ja veuen, hem de fer aquestes precisions, perquè farà uns tres anys el govern espanyol va aconseguir que la Comissió Europea donés oficialment la denominació de Corredor Mediterrani –ramal central- a l’Algeciras-Madrid-Saragossa-Barcelona (i amb això, l’accés als recursos europeus pel Corredor Mediterrani), i reservés la denominació de Corredor Mediterrani-Ramal Litoral al Corredor de sempre.

Però la cosa ha anat més lluny, encara. Com que la voluntat d’aplicar els recursos europeus a obres radials és bulímica, ara el Govern espanyol ha aconseguit que el Consell de Ministres de Foment de la UE doni suport a aprovar la consideració de Corredor Mediterrani per a la línia Madrid-València!! Finalment, Madrid és ja el nus central del Corredor Mediterrani, i ara sí que plouran el milions pel Corredor I, precisament, la desconnexió dins el mateix Corredor Mediterrani-Ramal Litoral és paradigmàtica dels efectes de la política radialista. Se n’ha escrit molt….i ara ho poden apreciar en un magnífic documental que porta per títol Desconnectats (aquí un tast https://vimeo.com/13054539). Aquest documental és el resultat d’un projecte dirigit per Santi Valldepérez i produït per Toni Royo, que va començar a caminar el 2014, i al qual han donat suport diverses institucions locals i un verkami, que es va estrenar el dia 29 de novembre a Amposta.

El tema central és Desconnectats, la desconnexió ferroviària de les Terres de l’Ebre respecte al seu entorn, com a il·lustració d’un fenomen més general, el que afecta el conjunt del Corredor Mediterrani clàssic, el de sempre. Al capdavall, els missatges són clars i precisos. Primer, que a còpia d’entendre com les coses s’han fet de malament, hem après com es podrien fer bé, per la qual cosa estem preparats per millorar. Segon, que a les Terres de l‘Ebre hem pogut veure que quan superem localismes podem arribar més lluny en la promoció dels nostres interessos comunitaris. Tant de bo ho posem a la pràctica.