‘El Messies’ de Händel, al pla dels Lledoners

Cronista de Gandesa

Vaig sentir una esgarrifança i “la pell de gallina” inundà el meu cos, en veure aquella munió de gent, músics professionals i cantaires d'arreu del País, interpretant El Messies de Händel, al pla dels Lledoners. Aquell grup nombrós recordaven els empresonats que per raons d'estat només entén la repressió com a acte d'escarment; la seva finalitat era i és escanyar l'independentisme. Pretenen imposar la por perquè no poden reprimir d'altra forma el moviment majoritari d'una Catalunya encesa col·lectivament per tanta maldat. Cantaven contra la repressió d'una justícia injusta, i per tant contrària a llei, nascuda de la negativitat de la política d'en Rajoy, i la força “a por ellos” enviada per venjança contra un poble pacífic i democràtic amb voluntat de votar. La música, la pau i el diàleg és la força del poble català; l'encant de la cançó, l'harmonia de la cultura pacífica i democràtica. Al so de Händel recordaven el Nadal, el Cap d'Any i els Reis, a una planura d'una presó, on Espanya té hostatjats els líders polítics encarregats pel poble a donar resposta a la seva veu. Com que no poden aturar el poble pacífic, fan servir la venjança, la justícia prevaricadora i, en definitiva, la repressió. En temps passats, a cops d'estat i dictadures, afusellaven i amainaven la gent que amb banderes al vent, al so de cançons i amb crits de llibertat sortien al carrer a reclamar uns drets arrabassats per la força. Ara, en democràcia, els sentiments interiors son idèntics però no poden emprar els mateixos mètodes. Han de fer por, han de destruir els llaços grocs i les creus recordant els presos, les estelades als ajuntaments, se'n riuen dels nostres costums, dels nostres cants i fan befa de tot allò contrari als seus criteris d'exaltació a “la unidad nacional”. 

A casa meva, on per ser un dia assenyalat, estàvem reunits la família en ple, tots coincidírem en l’emoció que representà aquell cant animant els líders empresonats. Enteníem la injustícia que els tenia tancats per aquells que deixant la llei de costat, prevaricant, se'ls nega poder passar dies assenyalats amb les esposes, fills i família, a l'escalf del foc de la casa, cantant les nadales davant el pessebre, cagant el tió als petits de la llar, oint la Missa del Gall, penjant regals pels més estimats, i esperant els Reis d'Orient arribats de terres llunyanes a donar felicitat a grans i petits. Esgarrifances i “pell de gallina” sentiren els meus fills, nores i nets i així també milions de catalans que, alguns amb llàgrimes als ulls, pensaren com unes dones i uns homes bons i rectes podien restar empresonats, exiliats i mancats de la felicitat nadalenca per la venjança d'un estat opressor que ha “d'acollonir” tot un poble per tenir-nos sotmesos a la seva voluntat. 

Han perdut els opressors, els jutges i el govern. I ho tenen clar quan el president Pedro Sánchez ha d'anar al TEDH a explicar que Espanya és un estat de dret, contràriament al que hom ho entén a Europa i al món. Ha d'anar a excusar-se que les elits judicials espanyoles que, en el seu dia, ja advertiren que la política s'havia de solucionar enraonant, hagueren d'emprar la força de la llei al remor d'uns polítics corruptes, manipulant les proves i engarjolaren preventivament bona gent, exemplars pares de família i polítics honrats seguint allò que el poble els marcà. Pesarà sobre les seves consciències tanta prevaricació, perquè Europa, malgrat el president, dictarà al seu favor. Vet aquí que mentre Catalunya exalta El Messies, Espanya resta prepotent i no vol entendre res. Bon Any 2019, estimats lectors!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article