Cap pas enrere

Filòloga

Aquests darrers dies corre per les xarxes socials una cita de Simone de Beauvoir que diu així: “No oblideu mai que n’hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai no es donen per adquirits. Heu de romandre vigilants durant tota la vostra vida”. Aquest missatge s’ha difós perquè realment els drets de les dones i de totes les persones LGTBI estan de nou amenaçats per l’extrema dreta (i la no tan extrema que dissimula però hi pacta), aquí i arreu, malgrat que la lluita feminista és ara més forta que mai.

L’any 2018 ha estat un any de lluita, cosa que es va demostrar especialment amb la reacció contra la decisió judicial de la «manada» i la vaga feminista del 8 de març, quan els carrers i les places es van omplir de persones, majoritàriament dones, reivindicant uns drets que també són socials i racials. El feminisme treballa i lluita per la igualtat i contra la violència masclista, les feministes hem demostrat al patriarcat (o a qui n’ostenta el poder) que té al davant un moviment que s’oposa a un sistema injust i que té un gran potencial social i discursiu.

Els hereus del feixisme han declarat la guerra al feminisme, ara ja disposen d’altaveus polítics i mediàtics, a més a més estan triomfant per les xarxes socials, les perillosíssimes xarxes, i aquí poden fer molt de mal. No podem deixar que es normalitzi el seu discurs ultra i fonamentalista, no podem consentir cap retrocés dels nostres drets. Els avenços guanyats durant anys han de continuar sent avenços, en cap cas reculada. Arreu del món hi ha hagut grans manifestacions, poderoses, hem sigut capaces d’organitzar-nos, de progressar, de sentir-nos juntes i fortes. Aquesta fortalesa ara topa amb polítiques conservadores i reaccionàries que malauradament estan sorgint en massa estats del món; ens trobaran de cara i dempeus, aquí i pertot arreu.
Torno a les paraules de Simone de Beauvoir que ens diu que “Heu de romandre vigilants durant tota la vostra vida”, i ho hem d’estar perquè el patriarcat que sustenta el poder s’ha adonat que la lluita feminista pot fer-lo trontollar i se’n sent amenaçat, per això tots els governs conservadors i els cada cop més reaccionaris han començat la guerra bruta contra el feminisme, allò que diuen que tota revolució té la seua contrarevolució. No hi ha solucions ràpides per erradicar el patriarcat i per radicalitzar la democràcia. Promoure l’activisme, la capacitat crítica, i confiar, confiar en nosaltres, perquè sabem que amb temps, esforç i alegria hi ha canvis profunds. La pràctica del feminisme passa pel nostre protagonisme en la construcció de l’organització d’una nova vida social, més justa, solidària, igualitària, horitzontal, inclusiva, antiautoritària i, aquells que volen que siguem ciutadanes de segona, submises i callades, pobres, dominades, criades… són molt conscients de la nostra força, siguem-ho també nosaltres.