HomeOpinió‘26 d'abril, play again’, una història de superació

‘26 d’abril, play again’, una història de superació

En certa ocasió vaig poder veure una conferència d’un conegut i genial orador, el qual és especialista a fer xarrades motivadores i amb una gran audiència; este orador, en Víctor Küppers, afirmava que, per a tenir èxit a la vida, calien tres ingredients bàsics, el coneixement, l’aptitud i l’actitud. D’ells tres, el més important era l’actitud, ja que de res servia saber-ne molt o ser bo per fer quelcom si no hi havia l’actitud adequada per a fer-ho. Recordo que el senyor Küppers ho explicava gràficament dient que, si bé el coneixement i l’aptitud sumaven, l’actitud multiplicava la suma de les dues anteriors, de tal manera que, davant una actitud de zero, el resultat final, independentment de la qualificació o aptitud de la persona, era un simple zero.

Aquest dia 21 de gener he pogut gaudir d’un claríssim exemple d’actitud positiva i d’afany de superació. Gràcies a un tuit de la secretària de la Federació de Futbol a les Terres de l’Ebre, la Lídia Saura, em vaig assabentar de la presentació del documental 26 d’abril, play again, un acte organitzat per la Fundació de la Federació amb la col·laboració de la Secretaria General de l’Esport, EUSES i l’Ajuntament de Tortosa, un acte obert a tothom i en el qual se’ns presentava un cas real, el d’en Raúl Sánchez, una persona com qualsevol i practicant de multitud d’esports, entre ells, el futbol, el qual, arran d’un desgraciat incident violent succeït en un simple matx entre veterans, va rebre una fatal puntada de peu a l’esquena que li va representar quedar-se tetraplègic, prostrat en un llit per a la resta de la seva vida.

El documental és una molt bona producció, és entretingut i emotiu i amb un fil argumental en el qual es va saltant entre diversos temes, des del dia a dia d’en Raúl, a les diferents xerrades que aquest va fent en clubs esportius de Catalunya per tal de conscienciar sobre la inutilitat de la violència a l’esport fins al testimoni de la seva família propera, o del mateix Raúl en relació amb la seva lenta recuperació després del fatal incident. En cap cas s’intenta culpar ningú i tot es relata des d’una actitud totalment constructiva i motivadora. Reconec que el que més em va colpir va ser comprovar l’actitud del nostre protagonista, una persona amb tota una vida davant seu, el qual, arran d’una ximple “tangana” futbolística, es veu prostrat en un llit, però, lluny de rendir-se, decideix lluitar, treballar per aconseguir fites fins a arribar al seu estat actual en què ha recuperat una part de la seva mobilitat; també ens relata les dificultats a què s’ha hagut d’anar enfrontant en el dia a dia, que no són poques. Tot això, malgrat tot, explicat sempre amb un somriure a la cara, des d’un punt de vista optimista i amb una ferma determinació de seguir la vida de la millor manera possible, això sí, sense deixar de banda en cap moment la denúncia social sobre la violència a l’esport i els seus efectes, eix principal del documental.

En resum, tot un exemple de motivació i superació, de l’actitud positiva i multiplicadora a la qual adduïa en Víctor Küppers i que hem pogut gaudir a Tortosa gràcies a la iniciativa de la Federació Catalana de Futbol. Tant de bo prenguéssim bona nota de l’exemple de Raúl; ell, a banda de relatar-nos la seva història personal i de denunciar els efectes de la violència a l’esport, d’alguna manera, també ens ha marcat quin és un dels camins a seguir a la vida, el de l’actitud positiva i amb afany de superació, una de les principals claus de l’èxit en qualsevol ordre de la vida.

Jordi Mule
Jordi Mule
Economista i membre d'EFPA
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 68 = 69

Últimes notícies