Valentia o temeritat

El Quixot li aconsella al seu escuder Sanxo, quan ha d'anar a governar l’illa Barataria, que no sigui massa valent, que la valentia ha d'anar acompanyada de la prudència, si no es converteix en temeritat.

Mutatis mutandis, jo en vull permetre el luxe de manifestar, des del meu punt de vista, que el nostre procés català cap a la República catalana ha de continuar dintre del pacifisme, sense massa aldarulls. Els CDRs són necessaris per mantenir la capacitat de convocatòria però no per impedir la llibertat dels altres ni per fer actes violents abusius.

Les paraules del president Torra quan va dir “colleu!” no les va matisar prou. Aquest es el problema del president, es cansa molt prompte de donar explicacions i la veritat és que s’ha de repetir els cops que calguin perquè als nostres enemics els entri al cap. Si la mentida repetida molts cops es converteix en veritat, aquesta, queda demostrat que també és necessari repetir-la. 
També afirmo que si la valentia ha de ser prudent, aquesta prudència no es por convertir en covardia. 

Els dos partits majoritaris (ERC i PEDeCAT) haurien d'agafar el toro per les banyes i explicar als seus votants que és necessari ser pràctics (on és el seny català?) i anar per la pela. Mai,mai, cap govern espanyol comportarà una consulta a Catalunya. No siguem Quixots, ni Càndids. Entre altres coses perquè es requereix una reforma de la Constitución del 78 al Parlament i aquesta requereix dos terços dels vots dels diputats. Així doncs, ni que algun Govern espanyol volgues fer aquesta consulta el Tribunal Constitucional la tombaria.

Jo penso que aconseguir la república catalana és una qüestió de temps, hem de ser molts més del 50% i per això no manca tant. I també hem de dir la veritat als CDRs i a tothom que  calgui.  Hem avançat bastant en la lluita per la república però estic segur que primer cauran els Borbons que nosaltres tindrem la nació catalana. Tot és qüestió de temps.

Hem de baixar del ruc i deixar de buscar una entelèquia. Paciència i poder fer el salt i pujar a dalt de l’ase. Això sí, sense cap tipus de violència. Aquest no es el tarannà nostre, dels catalans.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article