La Magnitud de la Tragèdia

Llicenciat en economia per la UNED

14 de setembre del 2016, els diputats del Parlament Europeu són  convocats en sessió plenària. Ordre del dia: presentació, discussió i aprovació de l'Acord Comercial amb els països de l'Àfrica Meridional, entre aquests països es troba Sud-Àfrica, excolònia britànica i holandesa. Curiosament, en aquest país de l'Àfrica Meridional existeix un lobby de pressió molt fort conegut com  a"Africaners" integrat per descendents d'antics colons holandesos i britànics. L'Acord de Comerç està format per 2.500 pàgines, de les quals només una minsa i discreta pàgina fa referència al comerç dels cítrics. Mai una simple pàgina podria imaginar les conseqüències tan nefastes que causaria al cultiu del cítric mediterrani i, per tant, a les plantacions canareves i de la plana situades a la nostra comarca del Montsià.

Resultat de la votació al Parlament Europeu sobre l'Acord de Comerç amb els països de l'Àfrica Meridionals: 407 a favor, 216 en contra i la resta abstenció. Entre els votants a favor de l'acord de lliure comerç hi trobem  9 diputats del Partit Popular espanyol, al capdavant d'aquests l'exministra  d'Agricultura, Loyola de Palacios. Ministra provinent d'una família amb interessos en l'agricultura dels cereals, sector totalment oposat als cítrics. Per altra banda, entre els parlamentaris espanyols que varen votar abstenció, 9 diputats socialistes, el més famós de tots  el socialista basc, Ramón Jauregui. Segurament més preocupat pels negocis que podria fer la indústria basca amb els països sud-africans que no pas pels citricultors mediterranis. El club del 155 i l’"a por ellos" sembla que tenen una manera molt particular de defensar els seus súbdits i sobretot els productors de taronges i clementines mediterrànies. 

Durant la mateixa setmana del 16 de setembre del 2016, sorgeixen moltes veus en contra dels sectors agraris valencians, sobretot, de la unió de Llauradors i de Compromís, advertint de les conseqüències catastròfiques de l'Acord. Per les mateixes dates un informe econòmic  de "la Caixa" adverteix que l'acord amb els països meridionals donarà l'estocada de mort al sector primerenc dels cítrics mediterranis. Per costos mai podran competir amb països on són intensius de mà d'obra barata i els controls fitosanitaris són laxes o simplement se’n desconeixen l’existència, amb el greuge que la Unió Europea no té un sistema eficaç de control a diferència de Japó o els EUA. Per a més INRI, el port europeu utilitzat per descarregar la mercaderia és el port neerlandès de Rotterdam, casualitat o pura coincidència?. A veure quin holandès trobarà anomalies a les taronges dels seus compatriotes africaners, germans de sang i ADN.

La magnitud de la tragèdia no s'acaba aquí. I és que a més a més el problema no és només la taronja sud-africana, que almenys, en l'acord de lliure comerç hi ha inclosa una clàusula de salvaguarda que la Unió Europea es nega a aplicar i el govern espanyol a reclamar. El gran problema del cítric valència, ebrenc o andalús és el que prové d'Egipte. El motiu és molt clar, a diferència del sud-africà els de la ribera del Nil no hi ha cap clàusula de salvaguarda establerta per poder evitar l'entrada sense restriccions a les importacions massives de cítrics a preus de saldo, i el més greu de tot, per implantar una clàusula de salvaguarda es necessiten tres anys, la qual cosa vol dir que en els pròxim tres anys los citricultors de varietats primerenques ho tenen molt magre i els de varietats tardanes és qüestió de dies.

I a tot això, què  hi diu la Teoria Econòmica sobre l'obertura comercial? Doncs, ho diu ben clar i entenedor: en l'obertura al comerç internacional hi ha guanyadors i perdedors. I els perdedors són els sectors intensius en mà d'obra dels països rics, és a dir, l'agricultura europea i en aquest cas la mediterrània. El resum de tot això, aquell país que durant el segle XX i principis del segle XXI era el primer exportador de món de cítrics i que té una producció de 5 milions de tones, de la nit al matí serà simplement una dada dels llibres d'Història.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article