Un dels arguments principals del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre al rebuig de l’abocador o dipòsit de Riba-roja es que aposten per un model de comarca més sostenible. A la comarca, el 82% del PIB és industrial i una activitat molt important d’aquesta és la nuclear. Per tant, no és estrany que el municipi de Riba-roja vulgui ampliar el valor afegit del municipi amb la construcció de l’abocador o dipòsit, a més de ser una atracció per a altres empreses que s’hi podrien afegir. És per això que s’ha de creure fermament que el model industrial i el sostenible poden ser compatibles si se’n fa una bona gestió. Els dos models han de ser complementaris i no antagònics o excloents.
La indústria és avui un sector estratègic per a les societats avançades, però sabem l’augment de les conseqüències relacionades amb l’escalfament global, el dany als ecosistemes o als espais naturals en l’última dècada. Per aquest motiu la societat ha entès la necessitat de crear un sistema o metodologia que en tots els seus àmbits integri els diferents vessants del desenvolupament sostenible, l’ambiental i l’econòmic i que s’ha d’administrar o gestionar de manera sostenible.
El sostenible en la qual un dels seus apartats més importants és l’impacte ambiental, aquest estudi tècnic multidisciplinari serveix per fer la descripció del projecte, l’inventari i interaccions ecològiques existents, mesures protectores i correctores, identificació i avaluació dels impactes, programa de vigilància ambiental i, per últim, la síntesi de tots els punts. Aquest estudi serveix per descriure, identificar i valorar de forma adequada en funció de la particularitat de cada projecte i els efectes previsibles dels diferents aspectes ambientals. És considerada la disciplina que més importància té en la documentació i la gestió de les condicionals ambientals que determinen la viabilitat del projecte en els diferents aspectes ambientals.
És per aixó que es fa difícil de creure el discurs artificial fet pels partits i organitzacions per rebutjar el projecte de l’abocador o dipòsit de Riba-roja, sense cap argument tècnic al projecte, ni ambiental ni per a la salut de les persones. Sembla, i cada cop es reforça més aquesta hipòtesi, que el fons d’aquest rebuig només és polític. Per les declaracions d’aquests que van sortint a la premsa, diria que ha estat el mitjà per demanar la dimissió del director territorial de Territori i Sostenibilitat a les Terres del Ebre, que curiosament és l’alcalde de Riba-roja. Aquest discurs és l’escenari que es trasllada al poble amb un guió de mitges veritats i d’afirmacions que no són certes, com la que la UNESCO no donarà la marca de Reserva de la Biosfera als municipis de la comarca per culpa de l’abocador, que interferirà amb les reserves naturals de la zona, que no hi haurà sostenibilitat o que perjudicarà la comarca.
Pel que sembla, el partit que encapçala el rebuig al director territorial, ERC, no té la solidaritat necessària de país en la seva agenda per aplicar-lo al tema de l’abocador o dipòsit i així és difícil de voler construir-lo des de qualsevol àmbit. Estratègies polítiques enverinades que expliquen, i sembla que molt bé, que s’han votat mocions en contra l’abocador o dipòsit i rebutjat en diferents ajuntaments per unanimitat, opcions polítiques ben allunyades ideològicament que han fet el joc polític als que les han presentat, com el de Roquetes, però opcions polítiques i no tècniques. La meua posició tècnica a la construcció de l’abocador o dipòsit de Riba-roja és positiva i crec que s’hauria de construir, hi guanyaria el municipi i la comarca. Reflexionem-hi.
