En un moment en què, quan menys t’ho esperes, hi ha algú que té una sortida de to, s’agraeix sentir un discurs com el de Jesús Vidal a la Gala dels premis Goya. Un discurs sense estridències, escrit amb el cor d’una persona a la qual sols li veus bondat, i bona fe, amb ganes de mirar endavant i agraït d’allò que li ha tocat viure.
Avui, falten cent dies per a les eleccions municipals del 26 de maig. I, des de l’amistat que m’uneix a ell, vull parlar d’Enric Roig.
Fer una explicació del seu currículum, crec que no és necessari, arquitecte de professió, funcionari en excedència de l’Ajuntament de Tortosa, i podria seguir, però no.
Em vull centrar més en la persona que ja fa molt temps que ha pres la decisió de treballar per la seua ciutat que tant estima, Tortosa. I poso èmfasi en això perquè si realment volgués guanyar diners, ja faria temps que hauria tornat a la seua feina de funcionari i la resta de temps a treballar d’arquitecte, però ell ha decidit que vol recuperar allò que la seua Tortosa ha perdut.
Quan portes una estona amb ell, parlant i escoltant, a banda de la passió amb la qual parla de la seua dona Pili, i dels seus fills Joan, Anna i Pau, veus que la seua veritable passió és Tortosa.
Escoltar com veu el futur de la ciutat, com la veu créixer, com la veu essent la verdadera capital de les Terres de l’Ebre, recuperant el nostre patrimoni, essent aquella ciutat referent del turisme a Catalunya, com vol crear ocupació perquè la gent jove no marxi de la ciutat, com vol crear més cultura, com vol fer que hi hagi oci, com vol recuperar l’esplendor de la festa del Renaixement, com parla de la nostra Cinta, dels carrers que estan bé i dels que estan malament, del problema de l’habitatge, de la neteja de la ciutat, d’una ciutat més verda i ecològica, es resumeix en una paraula: passió, una passió que fa que li hagis de dir que pari.
No puc comparar-lo amb Jesús Vidal, evidentment seria molt agosarat per part meua, però quan sento Enric Roig tinc la sensació d’escoltar una persona sincera, una persona que parla des del cor, una persona que vol el millor per a les persones, que vol el millor per a Tortosa. Sempre parla de com arreglar les coses, de com solucionar-les, de com millorar-les, però, el més important per a mi, és que mai ha sortit de la seua boca dir “què he de fer per guanyar les eleccions”. Mai, al contrari sempre de la seua boca sento dir “què he de fer perquè Tortosa sigui millor, què he de fer perquè els tortosins i tortosines visquin millor, què he de fer perquè Tortosa, per fi, sigui la gran ciutat cruïlla de cultures, que van pensar, entre altres, els romans, els àrabs i tots aquells que han vingut a establir-se a la nostra Tortosa”.
Aquestes són les meues raons, i és per això que avui, que falten cent dies per a les eleccions, vull reivindicar la persona Enric Roig per damunt del polític, i que en aquests cent dies, si poden escoltar-lo els demano que ho facin.
